Els nous casos de COVID a Catalunya no estan creixent.
Aquesta és la part més positiva de l’anàlisi actual. La pitjor, és que portem mes i mig amb un nivell de positius molt elevat, i lluny de disminuir (com semblava que començàvem a fer a principis d’agost) encarem l’inici de la normalitat: curs escolar, feina presencial i un llarg etcètera amb un nivell de positius similar al del pic de juliol.
El nombre d’hospitalitzats actualment per COVID se situa al 5% de la capacitat hospitalària i encara mostra una lleugera tendència ascendent. Les defuncions s’han estancat a un ritme d’unes 10 diàries. A principis de maig encara estavem al voltant de 100, així que hem de posar les coses en perspectiva. Però obviament, hem de buscar que la tendència canviï i això només és possible fent baixar els nous casos diaris.
Per regions, veiem “l’estancament” a Barcelona Ciutat, Metro Nord, Metro Sud. Mentre que Tarragona, Catalunya Central i Girona encara créixen (si bé a un ritme menor).
La millor tendència la mostra Lleida, malgrat la taxa de positius per 100.000 hab. encara és elevada i, per tant, el risc de rebrot és elevat.
Per últim, mostro la situació per comarques: moltes d’elles superen els 50 casos per 100.000 hab. i setmana (límit establert pel RKI d’Alemanya per decidir si endurir les mesures regionals per contenir l’epidèmia).
El futur pròxim és difícil de predir doncs hi hauran molts canvis. En 2 setmanes sabrem si patirem una “segona onada” com la del juliol (amb els hospitals 3 vegades més plens) o bé aconseguirem contenir la situació.
Salut a tothom!
Per Gerard Giménez Adsuar 